Aquells
que són inquiets, crítics, inconformistes, son els realment
valents. Aquells que enfronten els seus dubtes sense cap por al
canvi, perquè han entès que hi ha coses que ningú pot controlar,
perquè no els fa por perdre's al desert per a trobar un oasis més
gran.
Són
els posseïdors de la veritat absoluta, universal i indemostrable,
més enllà dels ulls propis, els que pateixen de fora endins la por.
La por de fer trontollar tot allò que fa de suport al castell de la
seva vida, de tot allò que, apropant-se més enllà dels límits del
controlable, pot tocar els pilars que van clavar sobre les seves
inseguretats. Són aquests els que es posicionen sobre el pedestal de
la superioritat, que han de mostrar als altres el que és correcte,
perquè, quan no som capaços de veure l'error que cometem, creiem
que el món sencer gira errat.
És
la por que hem d'enderrocar, i només sense por serem lliures, iguals
i diferents.
