Fum

Avui han matat un cop més la il·lusió, avui creix la por i el món ho amaga. Han cremat un cop més els carrers en mil ciutats. Avui la televisió segueix sent banal, desprèn ignorància en cada canal. El pes dels somnis no afavoreix la balança contra bales, contra demolidores, furgonetes de poder.

Avui la inquisició reneix, persegueix l'alternativa, la violència es traïdora, juga a dues bandes. Eina d'alliberació, de revolta, d'ambició. Eina d'opressió, de ràbia, de dolor.

M'importa una merda la merda que em mostri el món, sóc tempesta, un mur sòlid. Contra la por perseverança, resistència contra el temps que mai juga amb mi a favor. Trec espines i ataco, no mostro amor davant la por. Assassins de somnis, de mirades que són llum, convertirem allò que creiem en fum, perquè no ens fa por renéixer, perquè això ens ha fet créixer, perquè amb cada mort guanyem terreny, som fills de l'aprenentatge del dolor. Per cada cop una cançó.