A la merda, a la merda
vosaltres amb tota la vostra por,
a la merda els punys
alçats en pro de la violència,
i a la merda mans alçades
pel feixisme putrefacte,
a la merda les paraules i
a la merda tots els pactes.
Podrits, esteu tots
podrits,
perdeu els sentits per
defensar amb por el control absolut
de les emocions que mai
heu educat.
Us sobren eines, us sobren
recursos i temps per aprendre,
i vosaltres ho envieu tot
a la merda.
Animes de carbó posseïdes
pel dolor,
feu que la llum oblidi el
nom del perdó,
aflora la rabia i
l'agressivitat
i acabem al nivell dels
vostres peus a ras de terre.
I estic cansat d'estimar a
l'estúpid, a l'ignorant i al violent,
cansat de comprendre,
cansat d'entendre,
cansat de veure mes enllà
del que vosaltres veieu.
I què si avui sóc
agressivitat, si flueix el vermell per la meva sang,
si la fera que porto no es
pot controlar?
Posant parets a la ira per
no desbocar els crits de la impotència,
que la gent mor en mans
del capitalisme i les llibertats es tallen en nom del comunisme,
que és indiferent el
sistema que trieu, si no sou capaços de complir el que dieu,
si veniu aquí a estimar i
després us n'oblideu,
prou ja de tanta farsa, de
lluir tanta comparsa,
de pintar murals de colors
sobre murs de dolors.
Solucionant la mort amb
més mort i la violència amb més violència,
i a qui li importa l'avenç
de la ciència?
si som capaços d'odiar
abans que d'explicar,
i explicar-nos el perquè,
de què serveix si no entenem el per a què?
Pro jo he nascut amb
orgull,
amb l'orgull d'un cor
forçat a estimar després de ser abandonat.
I aquest orgull no el
tombareu, no guanyareu pel camí que trieu,
quan no estimeu i
naufragueu.
Podeu matar les
il·lusions, però no podeu amb l'esperança.
Homes de tratge assetgen i
observen, i mai han de moure un dit.
Teniu mil salvadors en mil
religions i caieu en dogmatismes.
I fiqueu la por en la llum
en quan trobeu un sol moment,
per banyar-vos en dolor i
fer-ne una competició,
“Jo sóc el més
putejat, jo tinc més dret a l'assassinat,
i mato sense pietat
projectes i unions,
però salvo als ineptes
atorgant-los comunions”.
L'orgull em manté
estimant i ferme davant injustícies
i conflictes que no hem
sabut radicar,
i em sento responsable de
corregir la por del món,
però no sóc un més dels
vostres salvadors,
jo em salvo a mi mateix i
segueixo oferint eines per vosaltres,
agafeu-les a temps perquè
aixo s'acaba,
la por que ara sentiu serà
la por en què us convertiu.
