Pestanyes

miércoles, 22 de abril de 2015

Sense títol 1

 El món segueix sent preciós tot i el dolor. Les llums d'una ciutat davant d'un cel que cau roig, fileres de llums, ànimes en moviment.

És en aquest punt que som més conscients del moviment, el dinamisme d'un canvi incontrolable, la incertesa d'un futur inviable.

La cançó d'una mort em cala els ossos, l'energia que reflecteixo està plasmada en negatiu.