Sé que no tinc dret a dir-te res, però els
sentiments es mengen el respecte i gran part de dignitat, i encara no
sé com et diré que t'estimo, encara ara, quan tot sembla perdut. No
m'importen els cops si m'abriga el teu cor, el dolor no era res, no
és res.
Et trobo a faltar, ho he tornat a fer, i veig com
marxes un cop més, i sé que es decideix tot el que serem, en aquest
instant. Perquè sóc tan idiota? Ens hem anat allunyant del nostre
futur i no ho vull. Et vull amb mi, valenta o poruga, fent més pla
el camí cap a la Lluna.
Ja era fort, i havia après a saludar-te content, i
exhibint la més radiant de les rialles, tocant-te com els forts,
els éssers als que és impossible ferir. Jo mai mai no he pensat que
seria més feliç al teu costat.
No sé mentir.
Si del món tots els desitjos en pogués triar un de
sol. Si poguera tornar a donar-li a l'start, i travessar les línies
roges, cartografia del teu cos. Isar les veles en un nou mar, si
poguera tornar-te a besar.
Només ens queda lluitar, si no ens donem opció, si
empresonem el mon que tenim al cor, i és que no entenc perquè tanta
gent dels desitjos fa somnis però no s'atreveix...
Jo què sabia d'alens que se trobaven, de cabells que
s'embullaven, de mans i de perfums?
En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà. Fort, vas fer-me fort, camino en la foscor perquè vaig perdre la por, quan tu i jo teníem somnis rebels.
La força dels somnis és l'arma dels rebels. T'hi va la vida, i mai no és tard.
En els teus ulls he vist la llum que canviarà el demà. Fort, vas fer-me fort, camino en la foscor perquè vaig perdre la por, quan tu i jo teníem somnis rebels.
La força dels somnis és l'arma dels rebels. T'hi va la vida, i mai no és tard.
