Pestanyes

martes, 21 de abril de 2015

La revolta

 La revolta és ara. La revolta està passant.
La revolta ets tu, la revolta és viva.

Per aquells que mostren el costat més fosc al món,
pels qui viuen en la por, pels qui canalitzen por.
Pels desesperançats que ignoren incapaços d'esperar respostes.
Pels que us heu rendit.

La revolta es fa al somriure de l'infant que no té res,
i a la del que ho té tot, també.
La revolta es fa en la militància d'una esperança de canvi,
i també en el que convida a una birra sense interès.
La revolta és a les classes treballadores, i és a les classes de dalt.
Es troba en l'estima d'un germà i en les cançons als carrers.

La revolta està en un cotxe amb les finestres baixades,
sentint el sentit del tot en tot.
La revolta no és violenta i colpeja amb la força del moviment continu de tot l'univers.
Es revolta en l'anima del qui perdona i del qui es fereix.
És dels forts i dels fràgils, del qui sent i del qui protegeix.

El món sembla podrit i costa creure la capacitat de l'home,
de destruir sense comprendre, de torturar. La gent mor als carrers.
Les cases no són segures, el delicte està en la gent.
Les lleis emparen la violència d'opressió i també la d'expulsió.

Però la revolta és ara. La revolta està passant.
La revolta ets tu, la revolta és viva.