Aquest blog no rebrà més publicacions, per veure nou contingut, passeu per la pàgina web:
www.mikimanas.com
lunes, 11 de enero de 2016
miércoles, 28 de octubre de 2015
La cançó per bandera
La
cançó per bandera en l'estendard de la llibertat. La terra sota els
peus i el pensament com a forma de creixement. La veu al vent, els
silencis contundents, missatges clars per qui és conscient.
Decisions, amb l'ànima com a timó, el pit i l'emoció. Curses
d'equilibrismes entre sismes, la creença ferma, el jo puc com a
motor, l'esperança el combustible, combustió infinita. Ànima
vella, bella i antiga. L'Amor com a ideari i la Por de companya.
Diàleg per entendre'ns, capacitat per frenar-nos els peus mútuament,
i caminar plegats quan la foscor deixa de ser-ho, i quan no, lluitar
plegats. El compromís com a premissa en la promesa del benestar. El
compromís amb mi mateix com a màxima expressió de responsabilitat
de cara al tot. I coherència, pensar allò que sento, sentir allò
que penso, i actuar sempre en conseqüència. Perdonar-me per
perdonar. Per donar-me, per donar. Agrair per rebre, i transformar
per crear.
El
temps és ara. El temps és abans, sí. Però ho és ara. El temps és
després, sí. Però ho és ara. I tot el que és, és ara. Avui és
un dia important. Ara és un ara important. Ara comença el canvi
decisiu. I jo decideixo. Davant la seqüencia infinita em declaro
fermament seguidor dels meus principis. Sóc una de les persones més
intel·ligents que conec, i porto masses "ara" sense
escoltar-me. Tots per a l'ara. Tots per sentir-me. El crit a l'ànima.
En les aigües del tot seré coherent amb l'estima, fidel a mi. Jo
dirigeixo els meus canvis. Perquè vull. Perquè puc. I si sempre
s'ha tractat dels altres, ara em toca a mi, per ells. Avui naixeran
objectius, i alguns re-sorgiran de la derrota. De la derrota del pas
del temps, de la derrota dels fracassos i els impossibles de la meva
història. Perquè jo decideixo, perquè vull l'esperança, perquè
bull l'esperança. Que entri, lliure. Que surti, lliure. Que ompli,
eterna. Avui desterro la frustració. Abraço la por en l'ara, i
l'animo a continuar. Hi haurà noves pors. Fins i tot allò permanent
necessita canvi. Noves formes d'Amor i noves maneres de Por. Noves
maneres d'estimar i noves formes d'aprenentatge. Avui em declaro
insurgent a les creences que m'encadenen. Revolucionari de les
creences que em creen. És l'ara de sembrar utopia en el camp estèril
del fracàs. És l'ara del sempre. El meu ara, per a mi. Per a tots.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)